Nicaragua, dale pue

Nicaragua, el paraíso sandinista está resultando un sueño que se extiende en nuestras vidas de norte a sur y de este a oeste, haciéndose realidad a cada paso, en cada situación y desde todos los puntos de vista.

Perspectiva Nicaragua: Quiero volver y todavía no me fui.

Para Wilton

Encontrar casa nunca és fácil y aún menos en un país que no es el tuyo. Después de muchas horas andando y preguntando puedes llegar a desesperarte pero, por suerte, "las cosas malas nunca vienen solas, las vienen siguiendo buenos acontecimientos". 

Nunca puedes fiarte de la palabra de las personas, siempre gurandan un as bajo la manga. No obstante, siempre hay quien te sorprenda, siempre hay quien, a pesar de parecer que no te va a poder ayudar, hace todo lo que está en sus manos para sacarte de un apuro e intentar que tu estancia en su país sea lo mejor posible. 

Así, damos gracias de que en el mundo existan esos pequeños ángeles de la guarda que hacen que todo vaya bien y que saben como sacarte una sonrisa sin esperar nada a cambio. 

Sortir de l'aeroport...

Són les 17:09h i acabem d'arribar a l'aeroport de Managua. Baixem de l'avió, agafem les maletes, canviem calers i tot seguit ens trobem amb el xòfer que ens ha de portar a Estelí. Anem cap el cotxe i el veiem amb un altre home carregant les maletes. Suposant que aquest desconegut ve amb ell ens disposem a pujar al "carro" quan, de cop, se'ns queda mirant esperant alguna cosa que no sabem que és. 

- "Pero dadle propina, aquí es la costumbre!"


Aquestes paraules del xòfer ens deixen sense saber què fer. Acabem d'arribar, tot és nou i no sabem quina quantitat és l'adequada. El conductor, veient les nostres cares estupefactes, opta per adelantar-se i donar-li un bitllet de 20 córdobes. Així doncs, nosaltres el seguim i li donem alguna cosa més.

Pujem al cotxe i, després de tornar els diners que ell havia posat, comença el viatge fins a Estelí. Durant tot el trajecte, però, cadascuna es pregunta si a ell també n'hi hem de donar. Davant del dubte, en arribar a l'hotel, li donem 50 córdobes.

Els moments d'incomoditat han passat i els hem superat. No obstant, encara ens queda la pregunta de: quan i quant s'ha de donar propina?

Amanece que no es poco...

Retransmissió en directe desde Estelí, Nicaragua! Som la Laura Mesones, l'Elisa Romagosa i l'Anna Serrano i hem creat aquest espai per deixar el millor de la nostra experiència en aquesta ciutat revolucionària, país meravellós.

Portem aquí poc més d'una setmana i encara ens costa situar els punts cardinals sense un mapa davant del nas. Tot i això, com preguntant s'arriba a tot arreu, ens espavilem el millor que sabem.

Estem totalment convençudes que la sort dels principiants ens acompanya allà on anem. No hi ha més que veure'ns pel carrer per saber que no som nicas autòctones, tot i això, per què ens han de confondre amb "gringas"?

Tres anys dient: - Anirem a Nicaragua!- i aquí estem. L'únic en que podem pensar ara és en que ens queden vuit mesos per deixar-nos endur en aquest món nou i ple de coses per descobrir...