Arribem a Estelí i no triguem gaire en anar a fer una bicha al mític Café Luz. Al cap d'una estona apareix un nen d'uns 13 o 14 anys oferint-nos un paquet de xiclets per 10 pesos. Aquesta aparició, però, no és quelcom casual, sinó que des d'aleshores i fins al dia d'avui ens l'hem seguit trobant, nit rere nit, allà on fossim.
Poc a poc l'hem anat coneixent i gràcies al que ens han anat explicant hem anat fent-nos una idea de la seva història. Fa anys que corre pels carrers amb el seu negoci a la motxilla i, tot i que no deu guanyar gaire, la seva supervivència ha quedat assegurada.
Ja no és el nen que caminava descalç i amb la roba més vella que hom es pogués imaginar. Ara és un noi ben vestit, net i pulit. Fa goig. Ara bé, quants quilòmetres haurà caminat sota la foscor per poder anar millorant la seva situació econòmica? Amb quants bolos s'haurà trobat pel camí durant tots aquests anys? Quants vagos hauran intentat treure-li els pocs calers que portés a sobre?
És evident. La seva vida no ha estat fàcil. Cada nit corre perill però, per sort, sembla que el seu esforç no és en và. Segurament dóna una part dels diners a casa però la resta se la deu quedar. Tal com s'ha narrat la seva situació sembla un noi responsable que, afortunadament, sap en què ha de gastar-se els diners: en sobreviure.
No obstant, en aquesta història no tot són flors i violes. Fa uns dies una de nosaltres se'l va trobar. El problema, però, és que aquesta vegada no era el noi que estem acostumades a veure. No era aquell nen que, entre broma i broma, et demana que li compris un paquet. Era ell però aquesta vegada s'havia gastat els guanys d'aquell dia en alcohol. Anava borratxo, molt borratxo.
I el problema és que probablement no era la primera vegada. En una societat com aquesta, on l'alcoholisme és present a pràcticament totes les famílies, tenir diners i no comptar amb una orientació adulta assenyada sobre com cal invertir-los pot deixar de ser la solució a un problema econòmic per convertir-se en l'inici d'un gran vici.
Des del punt de vista català pot semblar una exageració però no ho és. Coneixem varis casos de nens que van començar com ell. Van sacrificar la seva infància per intentar millorar la seva qualitat de vida però es van perdre pel camí i van acabar engegant la seva joventut i, en el pitjor dels casos, la resta de la seva vida. L'alcohol o la cola per ensumar no són vicis gaire cars i, per tant, per vailets que no tenen un suport adult adequat o que tenen problemes que els queden massa grans això pot ser una via d'escapament per avui, però un carrer sense sortida per demà.
Un cop més ens quedem sense paraules. No sabem què passarà amb ell però esperem que, tot i que li quedi molt per caminar i per vendre, sigui més inteligent que molts altres. Ens agradaria pensar que sabrà aprofitar aquests diners per poder seguir alimentant-se i estudiant i que la història que malauradament s'ha repetit tantes i tantes vegades no serà la seva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario