La vida, a vegades, pot fer-te aprendre coses que ni t'hauries imaginat. Viure noves experiències, conèixer nous ambients i gent amb ideologies diverses, trobar-te en situacions difícils de les que has d'aprendre a espavilar-te... Tot això ho hem viscut i ho estem vivint a la curta edat de 21 anys, i dono gràcies per aquesta gran oportunitat que ens han brindat i que havia estat rondant els nostres caps desde primer de carrera.
Aquelles tres noies amb il·lusió, amb certa por, amb inquietuds i amb la incertesa d'algú que aterra en un país desconegut sense saber ben bé què s'espera de la seva persona, en part, han deparegut. La nostra essència continua sent la mateixa, seguim amb il·lusió i, a voltes, amb por... però aquell territori desconegut en què vam aterrar i ens endisàvem poc a poc, aquella feina que no sabíem ben bé com desenvolupar-la, ha passat a ser una part important de les nostres vides.
Encara dubtem de moltes coses, però això no ens preocupa ara. Enfocàvem les barreres de manera equivocada, i ara sabem que no ens podem ofuscar en trobar una solució per un problema, sinó veure per què un cas determinat s'ha convertit en un entrebanc. Actuar com un malabarista jugant amb una pila de recursos, d'idees... El problema més gran es pot solucionar de la manera més senzilla. Aquelles tres noies "de una juvenil inocencia" seguim éssent joves, però potser no som tan innocents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario