Aprendre copiant?

Tant sols en el trajecte des de direcció fins a la porta de l'aula, la mestra ja té temps de dir-me que està cansada de la seva feina: 

- Son muchos años, y una acaba bien cansada, ¿Sabe?

Vistos els ànims, entro a la classe amb unes expectatives no gaire altes, i no vaig gens equivocada. 

Estic en una classe de segon de primària, tot i que s'ha de dir que els alumnes tenen edats ben diferents (fins i tot n'hi ha de 14 i 15 anys perquè encara no saben llegir ni escriure). Són molt vius i inquiets, i realment estan ben poc acostumats a estar asseguts i callats durant uns minuts. A això se li suma el fet que la metodologia i la manera com es porta la classe és del tot depriment. 

Avui treballem el paràgraf, un tema complicat i que requereix un procés llarg tenint en compte que fan segon. Comencem mirant si han fet els deures: redactar-ne un a casa sobre la natura; costa ben poc adonar-se que són textos copiats de qualsevol lloc. Després ens disposem a fer un exercici: aquest cop n'hauran de copiar un de la pissarra sobre els arbres. Quan finalment acaben encara queda estona, però els fa sortir ja a menjar, i després de menjar em comenta que total, pel poc que queda ja els deixa marxar. 

El dia següent seguim treballant el mateix, i per variar, ho fem tot copiant un paràgraf sobre els símbols patriòtics del país. En acabar, em diu a mi que si puc escriure'n un altre a la pissarra perquè el copiïn. Jo ja no sé on posar-me, i decideixo "fer-li cas", però treballant-ho de manera qu,e amb una pauta i amb una estructura molt simple, siguin ells els autors dels petits textos. Ells mateixos estan orgullosos de la feina feta i es nota, al mostrar-se voluntaris per llegir-ho davant tota la classe. Tinc poc temps de felicitat dins el meu món per això, perquè la mestra no tarda ni un minut en dir-me: 

- Aún queda mucho rato para el recreo, ahora haga un párrafo en la pizarra sobre naturaleza para que copien.

Al llarg dels següents dies de classe, aquesta va seguir sent la dinàmica d'ensenyament de temes ben diversos. Arribant al punt que, en intentar treballar fent algun exercici que no consistís en copiar, resultava molt difícil fer entendre als i les alumnes la feina, i sempre havies de passar pel pas previ de veure que casi tots havien optat per copiar les instruccions o el que fos que hi havia escrit a la pissarra. Entenc perfectament doncs, que requerirà temps i esforç que siguin capaços de fer altres tipus d'exercicis i entendre'ls sense gaires problemes, però tenim mesos per endavant. 

El que em preocupa més, per això, és pensar que l'eduació de la resta del país funcioni de la mateixa manera.