Els sandinistes o els liberals, els de metodologies tradicionals o els que innoven una mica més a les aules, els que tracten als nens amb carinyo o els que s'mposen amb massa autoritat... Cadascun d'ells i d'elles viuen en una stuació personal prou difícil. Això sí que és vocació, tenint en compte que, tot i ser universitaris, tenen un sou escàs. Molts dels mestres nicaragüenses quan surten de l'escola, a part d'haver de confeccionar massa exhaustivament les programacions, al nostre parer, a casa tenen altres negocis tals com vendre productes varis o atendre a les "pulperias" que tenen a casa seva.
A més a més, tots ells i elles porten una motxilla carregada a l'esquena plena de problemàtques ben diverses... pobresa, maltractament, abandonaments, famílies desestructurades... mil i una històries que poden provocar que, moltes vegades, no tinguin el cap a l'aula quan l'han de tenir.
Però això no només els passa als mestres, les històries que els infants viuen a casa des de ben petits es poden veure reflexades en el seu comportament dins les aules. Moltes situacions que els "chigüines" presencien a casa o al carrer són inimaginables a la societat de què provenim i, a voltes, ens deixen atònites, tot i que aquí és el pa de cada dia.
Així, a vegades costa molt fer que els infants estiguin atents o desenvolupin algunes tasques amb la metodologia que s'imposa. Per tant, molts cops es produeix una lluita etre la imposició d'una programació massa tradicional i la problemàtica que arrosseguen, tant els infants com els mestres. Un coctel massa carregat per tal que la pràctca educativa funcioni dins l'aula.
No hay comentarios:
Publicar un comentario