domingo, 16 de octubre de 2011

Primeres impressions

Mai ens haguéssim imaginat buscant pis preguntant a les persones que passen pel carrer. La gent aquí t'ajuda de veritat, de tot cor, és una sensacó increible. No pot ésser que allà d'on venim ens despreocupem tant pels nostres semblants, sabent que sense la nostra ajuda no podran aconseguir el que busquen.

Agafar una altra vegada el "urbano" o la "ruta", pagar tres córdobes i saber on has de baixar no té preu, et sents orgullosa de tu mateixa per haver-ho fet sola, però igualment, ets sents agraïda a qui ahir et va ajudar a trobar el camí.

Pel carrer ens miren com si fossim l'atracció turística més interessant que han vist en anys, i anem on anem sentim comentaris al respecte. La diferencia cultural és moltíssima i no sabem si podrem assimilar tants canvis en tan poc temps.

Però no és només això, la passivitat és un plus, la "hora nica", el "al suave" s'ha de sembrar per aconseguir millores tant en la teva visió com en la teva manera de ser per entendre aquest compromís fallit que fa que en ocasions et frustris i t'enfadis, sense comprendre realment la manera de ser nica.












Nicaragua dale pues...

un somnni per a realitzar, un pais que enamora.



No hay comentarios:

Publicar un comentario