Desmotivació que s'arrossega

Com a mestres hem de tenir molt clar que gran part de la desmotivació dels alumnes en treballs i activitats a l’escola ve quan els infants tenen problemes per realitzar-les; perquè no les entenen, perquè els hi resulta molt difícil, etc. Durant aquest temps d’estada a les escoles d’aquí, hem més que confirmat aquesta teoria.

Des del nostre punt de vista, el tema dels alumnes que s’han quedat massa enrere com per poder anar seguint la nova matèria que es treballa a classe, és un dels aspectes més preocupants. Veient la realitat del país actualment, però, sembla difícil evitar-ho.

Cal començar explicant que el més comú és que en una classe d’uns 39 alumnes, el més normal és que n’apareguin uns vint-i-cinc, vint-i-set; i tampoc és estrany el dia que són menys de vint. Alguns alumnes es poden passar setmanes sense aparèixer (les tres ens hem trobat amb el cas de conèixer més d’un alumne quan ja portàvem un mes fent classes), i la resta simplement hi ha dies que es presenten i dies que no. Així, la introducció de temes una mica més complexos que requereixin un seguiment al llarg de varies classes, resulta molt complicat. Sobta especialment, per exemple, trobar-se fent divisions i multiplicacions, quan en realitat pocs alumnes dominen els conceptes de suma i resta.

D’aquesta manera, tenint en compte l’elevat nombre d’alumnes que ja són especialment moguts i/o amb poc interès pel que es fa a dins l’aula (per una gran varietat de motius), només manca aquest endarreriment i falta de comprensió per arribar a un punt de desmotivació total.

No cal dir que aquest és un tema que ens preocupa, i ens frustra veure que no pots arribar a tots, i que l’ajuda que els hi pots donar amb el temps que tens resulta totalment insuficient. Tot i així, i dins el pessimisme que transmet aquesta reflexió, volem dedicar unes línies a remarcar la part més gratificant de tot plegat.

Aconseguir que un/a alumne/a que no sap multiplicar entengui el concepte i la mecànica de l’operació i sigui capaç de fer multiplicacions simples de dues xifres ell o ella sola (amb les taules al davant, això sí), es viu com un triomf enorme, i et produeix una satisfacció que et dóna l’energia que necessites. Segur que la frase “¿El lunes va a venir, verdad profe? Que acuerdese que tendrá que revisarme la tarea”, la recordaràs durant molt temps.