El patriotisme a l'escola

Per poder comprendre una societat és necessari conèixer la seva història. L'escola és un reflex de la primera. Per tant, per poder entendre i no jutjar ràpidament algunes de les situacions que s'hi donen cal haver-se endinsat prèviament en el passat.

Nicaragua és un país que, durant molts anys, ha estat colonitzat. A més, ha hagut de lluitar per evitar diverses invasions nord-americanes, de manera que la seva independència no ha estat pas fàcil.

Per tant, és lògic que se sentin orgullosos de ser lliures i que, tal com dirien per aquí, estimin i respectin la seva pàtria. No obstant, des del punt de vista de tres catalanes, sorprèn i impressiona veure com un dels objectius de l'escola és aconseguir que els infants siguin patriòtics a més no poder.

Així doncs, totes tres ens vam quedar sobtades la primera vegada que vam veure el ritual: de bon matí, tota l'escola es reuneix al pati i, mirant cap a la bandera amb la mà al pit, canten l'himne nacional. A continuació, cada grup a la seva aula entona l'himne de l'alfabetització i el "qué linda és Nicaragua" i, si la situació ho requereix, també poden cantar la cançó d'Estelí.

Cal dir, però, que totes elles contenen una essència revolucionària i guerrillera, de manera que des del nostre punt de vista dubtem si sempre són les més adequades per ensenyar a nens tan petits.

A més, totes les escoles estan pintades de blanc i blau, els colors de la bandera. Els "chigüines", amb 6 anys, dibuixen l'escut millor que nosaltres i qualsevol moment és adequat per repetir-los per desena o vintena vegada qui és Andrés Castro, Augusto César Sandino i el mal que van provocar els espanyols i els americans.

Evidentment, no critiquem que se'ls expliqui la història del seu país, ja que per poder comprendre el present i projectar un bon futur és necessari conèixer el passat. El problema però, és que, tot i que som conscients que la història mai es pot explicar objectivament, les lliçons són, des del nostre parer, massa subjectives.

Per tant, després de tot això, només ens queda una cosa a dir: enetenem que amb el seu passat estiguin molt orgullosos de ser nicaragüenses però... realment és necessari que l'escola prioritzi tant aquest objectiu i dediqui tant temps a intentar que les futures generacions idealitzin la seva patria?