Alcoholisme

L’alcoholisme és un problema present a totes les societats, i arreu del món abunda la gent que el pateix, o si més no, que fa un abús del producte important.

A Nicaragua, el consum abusiu d’alcohol no solament existeix, sinó que és un dels temes que afecten de ple a la població i que malauradament toquen directament a moltes famílies. Per entendre perquè a Nicaragua i a altres països amb característiques semblants aquest ha esdevingut un problema massa general, ens cal situar-nos en el context. Per fer una bona aproximació a aquestes situacions hem comptat amb la col·laboració de la psicòloga Debora  Herrera, que treballa directament amb molta gent que té aquest problema.

La pobresa que pateix el país, present a tot arreu, és un factor que limita en casi tots els àmbits la vida diària dels nicas i alhora és la causa de moltes altres qüestions. La manca d’un habitatge en condicions, d’una bona educació pels fills, les preocupacions per arribar a final de més, etc. Són temes habituals en  una família de classe mitja nicaragüenca. Alhora, el fet que sigui tan difícil arribar a tenir una casa pròpia en “bones” condicions, determina que famílies senceres s’ajuntin dins d’un mateix sostre, arribant a 15-20 persones fent vida en casetes de mides reduïdes. Hom sap que la convivència de tanta gent no és fàcil, i que amb tot plegat són molts els conflictes que sovint es produeixen a les cases.

La greu desestructuració familiar que pateix el país (que deixa a la gran majoria de nens i nenes vivint amb un sol progenitor –abandonament de pares, separació, emigracions a Costa Rica o als Estats Units per necessitats econòmiques, etc.-), és un altre element alhora causa i conseqüència de l’estat actual del territori, i se suma a un conjunt de problemes que sovint són difícils d’imaginar dins el context occidental.  

Així, el contacte amb substàncies que provoquen evasió de la realitat, es converteix en quelcom especialment perillós en aquestes situacions on les problemàtiques de molta gent poden ser absolutament aclaparadores. Cal afegir, que la frustració que poden generar moltes d’aquestes dificultats (els teus pares no s’han portat amb tu com voldries, la impossibilitat d’estudiar o treballar del que t’hagués agradat, les limitacions vistes en un mateix, etc.), i la manca d’autoestima són també factors vitals per entendre perquè es comença a produir l’abús d’alcohol.

Per altra banda, Debora Herrera comenta que segurament també com a conseqüència del poc desenvolupament i la pobresa del país, són molt poques les opcions d’oci que ofereix la ciutat. En una capital de departament com pot ser Estelí, no hi ha ni tant sols un carrer ample i amb arbres per anar a fer un simple passeig, no hi ha cines, teatres, auditoris, i tant sols una única plaça i parc infantil. Aquest fet sovint provoca que si els pares no han estat força pendents o no han pogut buscar ocupacions i activitats que agradin als seus fills (que practiquin esport, toquin algun instrument, facin classes de dansa, etc.), en arribar a l’època adolescent (o fins i tot ja durant la Primària), els fills es passin molts matins i tardes voltant pels carrers sense cap ocupació, i el fet de beure per passar l’estona es pot convertir en un fet habitual.

Malauradament, a Nicaragua la gran majoria de famílies tenen algun membre que fa un ús abusiu i poc controlat de l’alcohol. És un fet, doncs, que quasi tota la població compta amb experiències properes viscudes amb bevedors habituals. Això ha fet que el consum excessiu d’alcohol hagi passat a ser vist com quelcom normal i fins i tot cultural, i que com a societat no es condemni prou i sigui vist com una cosa acceptable, que entra dins la normalitat. Debora comenta com la falta de consciència de la gravetat del problema, és un dels aspectes principals a treballar.

Així, en un país on els temes a millorar nivell social són tants, l’alcoholisme es converteix en un tema més, alhora que en causa i n’agreuja molts altres. La violència intrafamiliar (amb gran part dels casos de mort o ferits per violència de gènere patits en moments on l’agressor estava ebri), l’abandonament de la llar i/o responsabilitats familiars, la pèrdua de feina i conseqüents penúries econòmiques, etc., en són alguns exemples. 

Intentant veure la societat nicaragüenca amb una mica de perspectiva, un es fa conscient ràpidament de la gravetat i profunditat de les dificultats que afecten a la població, i com moltes de les problemàtiques més greus venen marcades per la manca d’una llar estructurada i sòlida. Que l’arrel de molts dels problemes sigui en el sí i funcionament de les famílies, fa que sigui molt difícil intentar avançar, i que sovint costi saber per on caldria començar a abordar diferents aspectes i qüestions.

A l’alcoholisme aquí encara no se li ha donat la importància ni s’han dedicat els recursos i esforços suficients per intentar disminuir-lo, però ens agradaria acabar afegint que la base per començar a tractar qualsevol problema ha de ser l’acceptació d’aquest. Per tant, en aquest cas, cal conscienciar a totes les branques de la societat, tractant també els més petits (tan sovint exposats més directa o indirectament), de què l’abús d’alcohol és un tema greu amb un ventall amplíssim de conseqüències que cal evitar