L'escola Oscar Arnulfo Romero està situada al barri del Rosario, cap a la zona nordoest d'Estelí. En aquest barri hi ha diversos comerços petits com "ventas" de productes bàsics a les cases de la gent. A més, hi ha una fàbrica purera de les més importants de la ciutat, la Nacsa, a part de dues fàbriques més de caixes i puros. De centres educatius, al igual que als altres barris d'Estelí, el Rosario n'està ple. Hi ha una altra escola d'Infantil i Primària (l'Escola El Rosario), hi ha instituts de secundària i una universitat, la Farem-Estelí.
Les famílies que resideixen en aquest barri són de nivell mitjà-baix. A més de treballar a les botiguetes que tenen a casa, treballen a les fàbriques i, també, majoritàriament, als barris dels voltants, com el 16 de Abril, l'Oscar Arnulfo Romero, l'Estelí Heroico, o l'Aldea Emaus, entre d'altres. A part, també n'hi ha que treballen als comerços del carrer central, éssent el barri del Rosario un barri proper al centre de la ciutat.
Centrant-nos més en concret en el grup classe on estic, cal dir que està compost per 42 alumnes, dels quals, per norma general, només solen venir a escola uns 35.
Alguns d'aquests infants provenen de famílies sense gaires recursos econòmics amb els quals l'escola intenta cil·laborar, per exemple, demanant a les altres famílies que els ajudin amb la compra de sabates o de quaderns per treballar. Sobre les famílies també s'ha de comentar que, com a fet gaiebé normal, la majoria estan compostes pels avis i àvies, les mares i els fills i filles, i fins i tot, hi ha nens que no tenen casa fixa i viuen amb els tiets, els avis, o amb algún veí, estant els seus pares i mares treballant fora del país (la majoria a Costa Rica). Aquest fet òbviament influeix en el comportament dels infants dins el grup classe i fa que es creï una barreja que molts cops resulta difícil de portar per un sol mestre dins l'aula.
També, és clar que la metodologia de dictat i còpia que es promou no ajuda gens a que els nens i nenes es motivin i es creï un mínim ambient de treball i d'interès per l'aprenentatge. Parlant amb diferents mestres he arribat a la conclusió que molts nens assisteixen a escola simplement perquè es proporciona un àpat (subvencionat pel govern actual de Nicaragua).
D'altra banda, he pogut observar que a activitats puntuals on se'ls demani desenvolupar alguna tasca on els i les alumnes participin més activament amb una metodologia una mica més innovadora, o en algun treball en grup (realitzat de manera molt puntual), es nota com els infants s'hi posen de gust, es clar que no tots, però a la majoria els agrada sortir de la rutina i que els facin pensar per ells mateixos.
Tot i això, cal fer una clara diferenciació entre els alumnes que es nota que van a escola amb un gran desinterès i els és igual aprovar o no, i els alumnes que s'adapten a la metodologia i estudien el que se'ls demana tal i com se'ls demana per tal de construir-se un futur. Certament, a voltes sorprèn com nens de 6 o 7 anys et parlen de la importància de sortir de la pobresa a través dels estudis, diuen que per això els agrada estudiar. Aquests mateixos, tenen molt clar que no volen deixar-se portar per la delinqüència i que no volen ser "vagos", volen ser algú humil amb una feina que els permeti mantenir-se a ells mateixos i a la seva família.
En aquest aspecte és on personalment he vist més clara la diferència entre els alumnes que hem tingut a Catalunya i els alumnes que he conegut aquí a Nicaragua. Molt difícilment un alumne català et parlarà dels estudis com una manera de sortir de la pobresa o de mantenir la família, sinó que potser enfocaria més la seva resposta cap a la possibilitat d'escollir treballar d'una feina que els agradi, o simplement, diria que prefereix els continguts de llengua que els de matemàtiques, sense projectar realment la seva futura realitat.
Tot això, però, ha anat canviant a causa dels canvis promoguts pel govern dels anys 90 cap endavant. Abans, hi havia molta més pobresa que ara, i eren la majoria de nens i nenes els que no tenien quaderns, uniforme, sabates i més aviat anaven a treballar per ajudar la família. Els infans eren més vistos com una força de treball i una font d'ingressos per la família. Quan es va aprobar l'educació a nivell general tot això s'ha anat modificant.
Encara queda molta feina per fer, i moltes mentalitats per canviar sobretot a nivell familiar, ja que es veu molt clara la diferència entre les ganes d'estudiar i la implicació dels infants en el seu propi aprenentatge. Hi ha els que reben suport desde casa i els que no, els mateixos que responen que treballaran del què treballa el seu pare, el seu tiet o el seu cosí, veient poc útil la continuació dels seus estudis un cop aprenen a llegir, escriure, sumar i restar.
Respecte els agrupaments dels infants, primerament cal comentar que tots ells i elles tenen entre 6 i 8 anys, per tant no hi ha una jerarquia per edats tal i com succeix a molts altres grups classe de l'escola. Els nens i nenes de la classe es distribueixen per grups segons els jocs als què juguen. Per exemple, quan a l'hora del pati es fan equips o es requereixen força participants, com el futbol, landa, riba libre o al trompo juguen tots junts, fins i tot a vegades s'ajunten amb infants d'altres cursos que siguin germans o cosins d'algun de la classe. Quan juguen a mares i pares o s'ajunten per xerrar, generalment només s'hi troben nenes, tot i que a estones també participin els nens. Quan sí que només participen els nens és quan "juguen" a barallar-se. I aquí és on clarament s'estableixen jerarquies, seguint tots els altres al més fort.
No sorprèn pas que durant els jocs a l'hora del pati és quan més conflictes es generen, partint sempre d'algún infant que es queixa d'algún altre perquè hagi acabat amb alguna ferida o amb la camisa de l'uniforme tacada. Altres conflictes que han sorgit dins aquest grup han estat per robatoris de llapissos o menjar que els nens i nenes porten de casa.
Així, s'observa com cap conflicte sorgeix a partir de temes escolars, sinó que bàsicament les baralles són: entre els nens per la força i l'habilitat que tinguin en els esports i en la lluita, a més de baralles que es creen a partir d'insults en broma que acaben convertint-se en fortes discussions; i, entre les nenes, la major competència que hi ha i on sorgeixen més conflictes és en temes de bellesa. Per norma general, les nenes més maques i que més ben pentinades vénen a classe són les més admirades. Així, per enveja de les altres i entre elles mateixes s'han arribat a crear conflictes per parlar malament les unes de les altres i arribar a inventar-se rumors que després acaben en baralla.
Tots aquests conflictes, si no es solucionen a temps acaben en violència que a vegades espanta de veritat, sigui entre nenes, nens o mixtes.
Tot i els conflictes que puguin sorgir, els nens i nenes juguen, discuteixen, es barallen, però no són gens rencorosos, després s'ajunten igual i fan pinya com a grupet petit i com a grup classe. Hi ha un vincle fort pel que fa a l'agrupament per classes, cosa que molts cops s'intenta aconseguir als grups classe catalans. En el cas d'aquest grup en concret, si algun alumne està en problemes amb algun altre alumne de l'escola, o el van a ajudar o ens avisen a la professora de la classe o a mi perquè anem a resoldre-ho. A les escoles catalanes però, tinc la sensació que encara que algun infant del mateix grup classe estigui discutint o barallant-se amb un altre alumne, a no ser que sigui dels seus amiguets o amiguetes propers, es sol deixar de banda i no fer-hi res. Així, valoro com a molt positiva la cohesió de grup que he pogut observar.
Podem afirmar que dins l'aula hi ha una forta cohesió, però sempre tenint en compte que els infants són del mateix barri, i molts d'ells i elles ja es coneixien del carrer, per ser veïns o per haver anat al mateix preescolar.
Així, amb la gran importància que prèn el barri dins les seves vides, les relacions que fan dins el grup i a l'escola en general es poden veure al carrer, per exemple quan grupets d'alumnes de l'aula van junts de camí cap a casa seva perquè viuen a prop. Per tant, des del meu punt de vista, les relacions que mantenen els infants al barri els influeixen molt més dins la seva vida social i quotidiana aquí, a Nicaragua que a Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario