Glossari

A continuació presentem un llistat de paraules i expressions típiques del pais.

Agüevo: expressió efusiva per mostrar que estàs d'acord amb alguna cosa.
Agüevarse: estar preocupat, xafat.
Andar: en el sentit d'estar fent alguna cosa.
Aragán: mandrós/a
Baboso: insult
Bacanal: festa
Bicha: cervesa
Billarero: persona que treballa en un billar col·locant les boles dins el triangle.
Bloqueador: crema solar
Bolo: borratxo
Bono: txec (Ex.: Ir a cobrar el bono)
Brother: amic íntim
Celar:  posar-se gelós amb algú (Ex: celar a tu esposo/a)
Celular: telèfon mòbil
Chacobear: pretendre a una dona o un home, lligar
Chamba / chambear: treball, feina / treballar
Chante: casa
Chatel : nen, infant.
Chele: Persona de pell blanca
Chibola: bala, canica.
Chibearse: espantar-se, tenir por
Chigüin: nen, infant.
Chinelas: xancletes
Chingón: Maco, bo.
Chinos: gronxador
Chiva: perillós
Chimbo de gas: bombona de botà
Chivo fijado: persona gelosa
Chunche: cosa (en general)
Colocho: cabells arrissats
Computadora: ordinador
Cobija: manta
Cochón: homosexual dit de forma despectiva
Coger: fer l'acte sexual
Componer: arreglar
Dundo: tonto
Embarrarla: equivocar-se
Encabar: Cometre un error
Enturcar-se: enfadar-se
Gilberto: tonto
Gira: Vacances curtes
Gringo: persona dels Estats Units
Guaro: beguda alcohòlica forta
Halar: 1. estirar  2. atraure físicamament (Ex.: Tu halas)
Haño/ haña: xicot/a
Lápiz: serveix tant per llapis com per bolígraf.
Mahe: expressió que s'utilitza en lloc del tio típic entre els joves espanyols.
Maso: xicot/ noi
Matizar: Fer burla en sentit més suau
Mecerse: gronxar-se
Mecate: corda
Murruco: cabells molt arrissats (com els d'alguns africans)
Necio: persona que molesta
Pana: vol, palangana
Panza de ule: panxa gran
Pegue /peguear:  feina/ treballar
Pelo crespo: cabells arrissats
Pichinga: ampolla
Pinche: 1. gasiu.  2. maleït (Ex. esta pinche máquina)
Piruca: Alcohòlic
Piso: terra de rajoles
Pleito /pleitista: conflicte, baralla/ persona problemàtica, que busca problemes.
Reales [riales] / pesos: diners
Rebane: Fer burla
Zarco /gato: persona amb els ulls clars
Sayul: mosquetes petites que no piquen
Sombrilla: paraigües
Tajador: Maquineta
Timbón: persona grassa
Tomar: beure
Traer: anar a buscar (Ex.: venme a traer hoy)
Trompudo: persona amb llavis grans
Tuani: "guai"
Turquear: picar, barallar-se
Ule: cautxú
Ulera: tira-xines
Ulito: preservatiu
Vago: alcohòlic que es manté al carrer, normalment en una cantonada concreta
Viejo/vieja: També utilitzat en el sentit de xicot/a
Zancudo: mosquit

EXPRESSIONS:
Andáte a la verga: Vés a pastar fang
¡Clase...!:  Expresio exclamativa, quin - ! (Ex.: ¡clase hambre que tengo!)
¿Cuál es la vara?: què passa?
Dale pues: expressió que s'utilitza per quedar d'acord amb alguna cosa o per despedir-se.
De a gordo: molt
Estar de balde: No fer res
Estar hasta la madre: estar molt begut
Estar malo con alguien: estar enfadat amb algú
Ir de viaje: Anar a algun lloc (també serveix per quan es va a algun lloc molt proper durant poca estona. Ex.: voy de viaje a la esquina).
La embarraste de mierda/ de guiso: Has comès una equivocació
¡La sangre de Cristo tiene poder! : expressió exclamativa que s'usa per mostrar sorpresa.
Mala onda / buena onda: "mal rotllo" / "bon rotllo"
Me vale/ me vale verga: No m'importa
¡Ni quiera Diós! : Déu me'n guardi!
No hay falla: No hi ha cap problema
No seas redondo: No siguis tonto
No te des cólera: No t'enfadis
Pareces mono: Sembles tonto
Pelo de maruchan: Cabells arrissats
Poner mente: Prestar atenció a alguna cosa
¿Qué onda?:  Què passa?
¿Qué pedo?: Què passa?
Ser de acachimba: ser molt bo
Ser pan blanco: ser de pell clara
Alábate pato que mañana te mato: "no tienes abuela"
Si se fue el valde que se vaya el mecate: expressió que significa "no ve d'aquí..."
(Ex: nos hemos gastado 100 pesos y solo nos quedan 20...vaaa, si se fue el valde que se vaya el mecate)
Mariachi pagado no toca buen son: expressió usada per referir-se al fet que si cobres abans de fer la feina potser ja no t'hi esforçaràs tant
Le negás una pluma a quien te puede dar una paloma: expressió que es refreix al fet que no li pots negar un favor a algú que et pot ajudar molt quan ho necessitis.