El material escolar

A Catalunya el material de l’escola pot durar anys, ja que els mestres treballen per tal que els alumnes aprenguin a respectar-lo i a conservar-lo. I a Nicaragua, què passa? El més lògic, tenint en compte la situació econòmica del país i la conseqüent escassetat de recursos, seria pensar que aquí tot es valora molt més que allà i que tant els pares com els mestres vetllen per la cura del material.

Doncs no, el que succeeix és tot el contrari. Ningú valora absolutament res i el material dura quatre dies, ja que ràpidament el trenquen o el perden. No obstant, cal deixar clar que els principals culpables no són pas els alumnes, sinó els mestres i els pares, ja que és responsabilitat seva educar-los i inculcar-los una sèrie de valors, entre els quals es troba la cura de tot allò aliè.

I quina deu ser la causa d’aquest comportament? Com pot ser que una societat tan pobra no valori gens allò que té? La resposta és ben simple: estan massa acostumats a rebre subvencions i ajudes de tot arreu. És a dir, estan massa acostumats a que se’ls doni tot fet.

Així, l’abundància de col·laboracions ha donat lloc a un efecte totalment contrari a l’esperat: en comptes d’agrair i intentar conservar al màxim tot allò que els donen, han deixat de valorar-ho, ja que saben que en poc temps tornaran a rebre alguna cosa més.

Per tant, potser la solució seria que durant un bon temps deixessin de rebre tot tipus d’ajuda per tal que comencessin a adonar-se de la gran sort que tenen. 

Abans d’acabar però, volem deixar clar que aquesta és una gran generalització,  i tot i que teníem ganes de fer una reflexió sobre el tema per plasmar aquesta sensació, no vol dir que tothom mostri el mateix comportament.